Fum invisible

En aquesta segona edició de l’Estival de Jazz els seus organitzadors han programat amb encert dues propostes que l’obren a d’altres arts amb les que aquesta música s’hi relaciona d’allò més bé. Si en la primera jornada vam escoltar jazz a través del cinema, ahir va ser el torn de la literatura, mitjançant la prosa lliure de Julio Cortázar.

En el 50 aniversari de Rayuela, segurament la seva obra més coneguda, ha estat l’entitat igualadina paranoia accions que, en col·laboració amb l’Estival, ha volgut fer-li homenatge amb una lectura dramatitzada d’alguns dels textos d’aquesta obra, que vessen jazz per tot arreu, fent-hi referència directa o assumint com a motor la seva força desbordant.

Entraves al Foment i feies un viatge en el temps, de sobte asseguts en una habitació fosca, amb llum tènue per a una atmosfera de confessions i estones inacabables de jazz antic. Acompanyàvem i escoltàvem la conversa entre les dues dones, que ens acostaven amb llengua d’accent argentí a les seves vides i reflexions. La prosa de Cortázar posava en boca d’una el record imborrable i devastador d’un passat d’experiències traumàtiques. Mentre l’altra buscava (i trobava) paraules precises que transmetessin l’emoció d’escoltar el gran Satchmo en el precís instant que arrenca el solo amb la trompeta, aquella llamarada amarilla incontenible i alliberadora que l’acompanya com una necessitat de sentir-se viu i a la que recórrer, sempre que ho vulgui, amb el gest senzill de situar l’agulla, de nou, al principi del vinil negre.

Louis Armstrong, Bessie Smith, Duke Ellington, Johnny Hodges… el jazz i el seu swing han estat companys ideals, vestits a mida per a les paraules escrites de Cortázar. Per a l’ocasió, la música ha estat més swing que bebop, segurament l’estil que millor hi encaixa. Les paraules, en qualsevol cas, recullen la força d’aquelles músiques, la seva irreverència, improvisació i llibertat.

Hem obert la porta del Foment per sortir-ne, hem trencat la foscor i un doll de llum ens ha fet saltar 50 anys endavant. Ha faltat un element important que hauria ajudat en aquesta recreació de l’atmosfera que transmeten els textos de Rayuela: el fum d’una cigarreta encesa tot just després d’apagar-ne una altra, aquell ambient carregat que, si voleu, mentre que res no ho impedeixi, podeu recrear a ca vostra, a la vostra habitació, mentre agafeu un altre vinil i hi poseu l’agulla al damunt.