L´escriptura és massa lenta quan la música ressona al teu cap. ¿Ha sonat el timbre? o ho estava somiant? Quina diferència hi ha? el so hi era… «miles ahead», expandint-se com un eco, per carrers buits, com a la intro de The Cool Cool World, de Shirley Clarke, on un gos famolenc, és l´únic integrant d´un món, que tot just es desperta. ¿Què importa la realitat de l´assumpte?… dones, alcohol, farlopa…, no vaig veure a Miles punxar-se.
Llums! acció!! El jazz, una etiqueta més. Com diu Miles: música social. Aquest devia ser el seu origen, fins que es va anar fent més introspectiu, i els intel·lectuals s´hi van posar pel mig. És part de l´evolució natural de les coses. Quan has estat massa cap enfora, toca recollir-se i mirar cap a dins.
Miles com a «xuloputes», amb motherfuckers inclosos, és el que devien volguer emular els hipsters dels anys ´40 i ´50, amb tot aquest arsenal de gestos, rituals i paraules guais, amb que impressionar a les noies. Tot un estereotip enclavat encara, en l´inconscient col·lectiu, masculí i heterosexual.
Miles, sempre Miles. Miles Davis, com un «Torete» desbocat, a punt per partir-te la cara si fes falta, el fumador empedernit i amant obsessiu, però també el caçatalents generòs, l´home brillant que amb el seu so va crear història.
El dia de la projecció era l´eclipsi solar, quan la lluna passa entre el Sol i la Terra. Si voleu saber com us afecta, heu de fer-vos la carta natal i mirar a quina casa es troba el 19è grau de Bessons (segons un astròleg que segueixo). Depenent la casa on es troba i observant 5º a la rodona, quins planetes hi ha al voltant, podreu fer-vos una idea dels patrons mentals limitants, que necessiten caure.
Miles era Bessons. Les seves possibles contradiccions i personalitat variable, parla de com era, però ja sabem que no es pot jutjar un llibre per la seva coberta, com cantava Bo Didley.
